CARME PUCHE MORÉ  directora

Minshara

Em pregunto si la ciutat ha canviat tant com jo després de tenir dos fills. Avui em sembla una ciutat partida en dues. L’interior i l’exterior. A dins, una maternitat borrosa i caòtica, que descobreixo a través dels vídeos que fan els meus fills. A fora, la meva cambra pròpia invertida, un espai personal impersonal, anònim,
que necessito tornar a trobar. Abans passejava, feia fotos, em perdia pels carrers, tenia temps. Ara, no.

​

Contemplo la natura urbana i el sol que impacta amb bellesa sobre qualsevol superfície. Contemplo. I em pregunto si darrere aquelles finestres hi ha altres mares buscant-se. I surto de nou, per fi. No em reconec, però surto de nou.

​

Minshara, com aquell planeta on la vida ha de ser possible. Durant molt de temps, ho he vist tot fosc, com si l’obturador de la càmera s’hagués encallat i no  pogués donar-me cap imatge. Però tot és fosc fins que encenem la primera llum. I llavors, de mica en mica, tot esdevé més fàcil. Els tinc tots dos davant, agafen les càmeres i juguen.